El Libro del desasosiego nació en 1913 y Pessoa trabajó en él durante toda su vida. Ésta es una obra inacabada e inacabable: un universo entero en expansión cuya pluralidad -literaria y vital- es infinita. Bernardo Soares, ayudante de tenedor de libros de contabilidad en la ciudad de Lisboa, autor ficticio de este libro, es, según Pessoa, «un semi-heterónimo, porque, no siendo mía la personalidad, es, no diferente de la mía, sino una simple mutilación de ella». Prosador que poetiza, soñador que razona y místico descreído, éste es el más pessoano de todos los heterónimos, y la riqueza inagotable de sus páginas?representación de todo un mundo?contiene el genio de Pessoa en toda su extensión.

«Sigui com sigui, l?origen mental dels meus heterònims resideix en la meva tendència orgànica a la despersonalització i a la simulació.» Així explica Fernando Pessoa la gènesi dels seus heterònims, poetes inventats per l?autor?«coneguts inexistents»?emmarcats en un teixit literari específic i amb una biografia fictícia pròpia que els atorga autonomia personal i que alhora estableix entre ells una densa i irònica xarxa de relacions. L?edició que avui presentem del poeta ortònim?Fernando Pessoa?i dels tres heterònims?Alberto Caeiro, Álvaro de Campos i Ricardo Reis?va precedida de diferents textos en què els quatre personatges s?expliquen a si mateixos tot explicant els altres. El lector hi trobarà una guia per endinsar-se a l?univers poètic?laberíntic i també diàfan?de Fernando Pessoa.
Deixeble d?Alberto Caeiro, Reis eleva el paganisme del mestre a la seva expressió més refinada i ortodoxa: és el poeta clàssic per excel·lència, lector fervorós d?Horaci que afirma que «al poema més petit d?un poeta hi ha d?haver alguna cosa que indiqui que Homer ha existit.» Seguidor del que ell mateix anomenava «pensament alt», és defensor, en les seves odes de tall horacià, de l?estoïcisme i l?epicureisme. Els seus versos, amb un ritme i una mètrica acurada, amb un vocabulari erudit i llatinitzant, propugnen una essencialització poètica?reexperimentació de l?estètica grecollatina?que anhela, davant la condició efímera de la vida, una eternitat terrena.
Fernando Pessoa (1888-1935), poeta i assagista, s?ha convertit, amb una obra tan heterodoxa com extensa, en un dels cims creatius de tots els temps. De la seva producció destaca, a més dels llibres que avui presentem, El llibre del desassossec (1935), de pròxima aparició a Quaderns Crema, i El banquer anarquista (Quaderns Crema, 2002).

«Sigui com sigui, l?origen mental dels meus heterònims resideix en la meva tendència orgànica a la despersonalització i a la simulació.» Així explica Fernando Pessoa la gènesi dels seus heterònims, poetes inventats per l?autor?«coneguts inexistents»?emmarcats en un teixit literari específic i amb una biografia fictícia pròpia que els atorga autonomia personal i que alhora estableix entre ells una densa i irònica xarxa de relacions. L?edició que avui presentem del poeta ortònim?Fernando Pessoa?i dels tres heterònims?Alberto Caeiro, Álvaro de Campos i Ricardo Reis?va precedida de diferents textos en què els quatre personatges s?expliquen a si mateixos tot explicant els altres. El lector hi trobarà una guia per endinsar-se a l?univers poètic?laberíntic i també diàfan?de Fernando Pessoa.
Mestre de Ricardo Reis i d?Álvaro de Campos, Caeiro propugna una poètica de la contemplació i defensa el primitivisme del coneixement que atorga la naturalesa, en una ferma voluntat desintel·lectualitzadora que ha de passar, paradoxalment, per la construcció d?una poesia discursiva. El seu és l?aprenentatge del desaprendre que busca extirpar del text qualsevol connotació de tipus tradicional. «Però això que vós anomeneu poesia és totes les coses. No és poesia: és veure»: així explica el mateix Caeiro una experiència poètica consubstancialment pagana, la del poeta agnòstic que ens llega, en forma de versos lliures, un retorn a la realitat primera de les coses.

Fernando Pessoa (1888-1935), poeta i assagista, s?ha convertit, amb una obra tan heterodoxa com extensa, en un dels cims creatius de tots els temps. De la seva producció destaca, a més dels llibres que avui presentem, El llibre del desassossec (1935), de pròxima aparició a Quaderns Crema, i El banquer anarquista (Quaderns Crema, 2002).

«Sigui com sigui, l?origen mental dels meus heterònims resideix en la meva tendència orgànica a la despersonalització i a la simulació.» Així explica Fernando Pessoa la gènesi dels seus heterònims, poetes inventats per l?autor?«coneguts inexistents»?emmarcats en un teixit literari específic i amb una biografia fictícia pròpia que els atorga autonomia personal i que alhora estableix entre ells una densa i irònica xarxa de relacions. L?edició que avui presentem del poeta ortònim?Fernando Pessoa?i dels tres heterònims?Alberto Caeiro, Álvaro de Campos i Ricardo Reis?va precedida de diferents textos en què els quatre personatges s?expliquen a si mateixos tot explicant els altres. El lector hi trobarà una guia per endinsar-se a l?univers poètic?laberíntic i també diàfan?de Fernando Pessoa.
Álvaro de Campos, l?enginyer poeta, deixeble d?Alberto Caeiro, és la part més audaç de Fernando Pessoa?«he posat en ell tota l?emoció que no dono ni a mi mateix ni a la vida»?i és també el més modern dels seus heterònims. En els seus poemes hi plana un esperit nietzscheà, i el ressò futurista de les seves composicions entronca amb el sensacionisme poètic?l?única realitat és la de la sensació?. La seva és la civilització de la màquina i del brogit de la ciutat moderna, i l?entusiasme descriptiu amb què l?encara és el d?una personalitat provocadora i crítica per on passen, en forma de versos arrauxats, tots els fils que nuen la nostra modernitat literària.
Fernando Pessoa (1888-1935), poeta i assagista, s?ha convertit, amb una obra tan heterodoxa com extensa, en un dels cims creatius de tots els temps. De la seva producció destaca, a més dels llibres que avui presentem, El llibre del desassossec (1935), de pròxima aparició a Quaderns Crema, i El banquer anarquista (Quaderns Crema, 2002).

El Llibre del desassossec, que presentem per primer cop traduït íntegrament al català, va néixer el 1913 i Pessoa hi va treballar durant tota la vida. Aquesta és una obra inacabada i inacabable: un univers sencer en expansió, d?una pluralitat?literària i vital?infinita. Bernardo Soares, ajudant de comptable a la ciutat de Lisboa, autor fictici d?aquest llibre, és, segons Pessoa, «un semiheterònim, perquè, no essent meva la personalitat, és, no diferent de la meva, sinó una mutilació d?ella». Prosador que poetitza, somniador que raona i místic descregut, aquest és el més pessoà de tots els heterònims, i la riquesa inesgotable de les seves pàgines?representació de tot un món?conté el geni de Pessoa en tota la seva extensió.

«Sigui com sigui, l?origen mental dels meus heterònims resideix en la meva tendència orgànica a la despersonalització i a la simulació.» Així explica Fernando Pessoa la gènesi dels seus heterònims, poetes inventats per l?autor?«coneguts inexistents»?emmarcats en un teixit literari específic i amb una biografia fictícia pròpia que els atorga autonomia personal i que alhora estableix entre ells una densa i irònica xarxa de relacions. L?edició que avui presentem del poeta ortònim?Fernando Pessoa?i dels tres heterònims?Alberto Caeiro, Álvaro de Campos i Ricardo Reis?va precedida de diferents textos en què els quatre personatges s?expliquen a si mateixos tot explicant els altres. El lector hi trobarà una guia per endinsar-se a l?univers poètic?laberíntic i també diàfan?de Fernando Pessoa.
«Sóc, de fet, un nacionalista místic, un sebastianista racional. Però sóc, a més, i fins i tot en contradicció amb això, moltes altres coses.» Fernando Pessoa va firmar amb el seu nom nombroses composicions poètiques: el resultat és un corpus heterogeni que continua encara avui enriquint-se amb l?aparició de poemes inèdits (en el present volum en publiquem un, fins ara desconegut, que s?adscriu a l?ideal iberista). L?ortònim, però, no és només el poeta que s?emmiralla en el gloriós passat del seu país, també és el cultivador de la modernitat?així, per exemple, en els seus poemes de tall simbolista i interseccionista?. La tria que avui presentem comprèn els poemes més coneguts i, sobretot, aquells que Pessoa mateix havia volgut que ho fossin.
Fernando Pessoa (1888-1935), poeta i assagista, s?ha convertit, amb una obra tan heterodoxa com extensa, en un dels cims creatius de tots els temps. De la seva producció destaca, a més dels llibres que avui presentem, El llibre del desassossec (1935), de pròxima aparició a Quaderns Crema, i El banquer anarquista (Quaderns Crema, 2002).